Situació: Menorca és la més oriental de les Illes balears, en el Mediterrani occidental. La travessa el paral·lel 40, i la distància mínima amb la veïna illa de Mallorca és de 18 milles. Orografia: No existeixen altures importants. El punt més alt és Monte Toro, situat en el centre de la illa, amb 358 metres. Tampoc hi ha rius pròpiament dits, tan sol torrents que romanen secs fora de l’època de pluges. Es formen algunes llacunes i Albuferes, com la d’És Grau, al nord de Maó, que alberga una gran diversitat d’animals i plantes. Característiques: La longitud màxima és de gairebé 48 quilòmetres, i l’amplària de 19’5. La superfície, incloent els illots adjacents, és d’una mica més de 700 km2. Una línia imaginària que va des del port de Maó fins a la zona Nord de Ciutadella divideix l’illa en dues regions geològiques completament diferents. La zona septentrional és de les eres primària, secundària i quaternària, i és la que presenta els majors relleus muntanyencs i les costes més abruptes, amb platges de sorres daurades. La zona meridional, més uniforme i de l’era terciària, presenta una superfície gairebé plana travessada per profunds barrancs, i dóna lloc a una costa lineal en la qual abunden les cales frondoses i de blanca sorra. Climatologia: Menorca gaudeix d’un clima mediterrani, sense temperatures extremes. . El vent més fort i nociu per a la illa és el del Nord (Tramuntana), que a l’hivern aconsegueix sovint els 100 km/hora. A l’estiu, solen bufar brises tèrmiques en la costa que no provoquen mal estat de la mar. Els mesos més plujosos són els de Octubre i Novembre, encara que també Setembre és de vegades plujós. En els mesos hivernals, les precipitacions duren fins a l’arribada d’Abril. En els gràfics poden veure l’evolució de les temperatures màxima i mínima durant l’últim any.