Menorca, com a illa que és, es troba necessària i estretament lligada al mar. Est representa alhora un mitjà hostil -un enemic, quan es deslliguen els temporals de Tramuntana, Gregal o Llebeig-, i un aliat en el comerç, a més d’una font de recursos alimenticis, quan la meteorologia és favorable. La costa de Menorca presenta una toponímia que exemplifica aquesta dualitat. Desastres marítims, naufragis com el del buc francès General Chanzy, que es va saldar amb més d’un centenar de víctimes i un únic supervivent, donen lloc a llocs com a Cala els Morts o Cap d’es Mal Passar. Uns altres, per contra, es refereixen a llocs favorables per a la pesca, com “sa Punta d’els Mabres” o “sa pesquera d’és Compte”. La presència propera del mar afecta fins i tot a la vegetació i l’agricultura, atès que els forts vents esquitxen amb minúscules gotes d’aigua marina, de manera gairebé imperceptible però inexorable, fins i tot les més internes terres de la petita illa. La sal impregna la vegetació i el substrat, donant com resultat unes pastures i hortalisses més saborosos. A tals facetes se li ha afegit, en els últims anys, el gaudi de la mar com a activitat turística o pels propis illencs, que antany visitaven molt de tant en quan les platges. De fet, encara viuen molts que recorden haver vist abundants foques monjo -conegudes aquí com “vells marins”- competint amb els pescadors per les millors peces de peix. En els últims temps s’han sentit comentaris sobre la possibilitat de reintroduïr l’espècie. El clima de Menorca afavoreix el turisme nàutic en els mesos d’estiu, quan els vents i les temperatures són suaus. Velers i motores arriben des de la veïna illa de Mallorca, i també des de Marsella, Còrsega, Catalunya i la resta de la costa llevantina espanyola, a la recerca de la tranquil·litat i neteja de l’aigües menorquines. Els illencs naveguen en els típics llauts, amb els quals tenen el costum de donar la volta a la illa, en una plàcida excursió d’entre tres i set dies. A l’hivern, per contra, els vendavals i tempestes obliguen a la flota pesquera a romandre amarrats en port més sovint del que desitjarien. Però aviat s’obliden els mesos durs de l’hivern, quan, entrada la primavera, el Mediterrani torna a obrir els seus braços als navegants. Vàries són les opcions on escollir si el visitant desitja sortir a navegar: “Golondrines” que realitzen excursions de mig dia o dia complet, empreses que lloguen velers o llanxes, o el més humil però també divertit “velomar” que es lloga a les platges més concorregudes.