Una de les modalitats de pesca més tradicionals de l’illa de Menorca és la pesca del calamar amb potera. Des de mitjans de desembre fins a finals de març, els aficionats menorquins a aquesta addictiva classe de pesca salpen dels seus ports base (Maó, Fornells o Ciutadella) un parell d’hores abans de l’ocàs, per aprofitar els moments de més activitat del calamar. Aquests cefalòpodes, molt apreciats gastronòmicament, es mouen en grups que poden comptar amb només uns pocs o amb desenes d’animals, buscant el seu aliment (petits peixos pelàgics com sorells, bogues o sardines) en zones molt determinades que els bons pescadors coneixen gràcies a la experiència, com sa Barra, És Clapissar, o És Revogit. L’art de pesca consta d’un plom en forma ahusada (la potera), d’entre 60 i 90 grams de pes, folrat de fil blanc (que pot combinar-se amb altres colors) i amb una corona de pues molt afilades en què es pren el calamar, que confon la potera amb un peixet en dificultats gràcies als moviments que el pescador li imprimeix pujant i baixant la línia, amb una seqüència d’estrebades pròpia de cada un, buscant la major efectivitat. A la potera la hi denomina fluixa a la zona de Ciutadella i calamarera en la de Maó, i en els últims anys han perdut terreny enfront de la moda dels ocellets de fabricació japonesa, que resulten molt efectius quan els calamars no es decideixen a atacar l’art tradicional. L’acció de pesca consisteix en una sèrie de recerques de la zona on puguin trobar els calamars, que solen atacar l’esquer ràpidament si es troben menjant, i en tornar una i altra vegada al lloc on s’ha tingut èxit, ja que la corrent desplaça l’embarcació allunyant a poc a poc de la Senya, que és el punt exacte on han picat. Una vegada que les últimes llums de l’ocàs desapareixen és hora de tornar a port, ja que els calamars cessen en els seus atacs als esquers quan la foscor és completa