El paisatge rural de Menorca es caracteritza per la intervenció humana, que ho ha transformat per al seu aprofitament agrari i ramader. No obstant això, aquesta petjada de l’activitat humana ha estat a Menorca molt respectuosa amb l’entorn i ha creat un entorn paisatgístic i natural que li ha valgut a la illa la declaració de Reserva de la Biosfera. L’element més característic del camp menorquí és sens dubte la paret seca. Aquesta, present a qualsevol racó de la geografia illenca, compleix diverses funcions: divideix les finques (impedint que escapi el bestiar i delimitant les propietats), protegeix del vent els cultius més delicats (sembrats molt al seu costat), i “col·loca” les abundants pedres que d’una altra manera farien impossible el treball de llaurar els camps. Amb la mateixa tècnica de construcció sense cap element cimentador es construeixen també les barraques per al bestiar, en forma de piràmide de tronc circular.
El bestiar és l’amo de les “tanques” (delimitacions fetes amb paret seca) menorquines. La vaca de raça frisona, criada per la seva llet, amb la qual s’elabora el molt benvolgut formatge de Menorca, la vaca “vermella” que dóna una excel·lent carn, i també alguns ramats d’ovelles, aprofiten les riques pastures afavorides pel clima suau.
Les cases de camp on habiten els pagesos (els “llocs”), construïts amb gruixudes pedres de “marés” (pedra calcària), sempre polidament emblanquinades i estratègicament situades en algun altell o pujol, estan comunicades amb les carreteres mitjançant estrets camins delimitats sempre per l’omnipresent “paret seca”. En els últims anys, moltes d’aquestes propietats s’han reconvertit en luxosos hotels rurals, aconseguint l’objectiu de rescatar de la ruïna econòmica una manera de vida que a poc a poc es va lliscant cap a la inviabilitat. Recomanem al visitant que, a part de visitar les platges i cales que tant renom donen a Menorca, es perdin alguna tarda per aquests camins de l’interior de la illa. En els últims anys, moltes d’aquestes propietats has passat a convertir-se en hotels rurals, aconseguint l’objectiu de mantenir un paisatge i manera de vida que econòmicament s’estava fent inviable.