Història

La història de Menorca és la història d’una successió d’invasions. Això no deixa de ser lògic, si tenim en compte que l’illa es troba situada en un lloc estratègic tant militar com comercialment, i per això ha estat peça cobejada per les nacions i imperis que ha intentat el domini del Mediterrani. Les taules i talaiots que esquitxen l’illa daten d’una època relativament tardana en la cronologia prehistòrica, l’edat del bronze, que discorre a Menorca des de l’any 1.600 AC fins al 200 AC. Quan començava a declinar la cultura talayótica, Menorca va rebre la visita dels comerciants fenicis i grecs, i la primera conquesta militar: la dels cartaginesos, els qui van fundar les ciutats de Jamma (actual Ciutadella) i Maghen , actual Maó. En les tropes cartagineses van militar els famosos foners balears, dels quals es deia que eren capaços de travessar els escuts i els cascos amb els seus projectils de pedra. Els romans, comandats per Quinto Cecilio Metelo, van conquistar les Balears l’any 123 AC, donant la denominació de Balearis Minor o Minórica a la nostra illa. De l’època de la colonització romana és el mosaic oposat a la Illa del rei, en el port de Maó. També s’han trobat estatuetes de bronze, objectes d’adorn, inscripcions i abundant ceràmica. Excel·lents mostres de tot això s’exhibeixen en el Museu de Menorca, situat a Maó. De l’època paleocristiana, que dura fins que els vàndals arrians prenen l’illa l’any 427, es conserven les basíliques de Son Bou, Torelló, la d’es cap d’és Port de Fornells. L’ocupació d’illa pels àrabs es duu a terme a principis del segle X, però des de dos segles abans els vaixells que partien de la península i el Nord d’Àfrica van assetjar la costa i temporalment algunes ciutats. Quatre segles de dominació musulmana han deixat a Menorca una profunda empremta. No solament en la toponímia (Binibeca, Binisafulla, Alcaufar, Cala Galdana, i un molt llarg etcètera), sinó també l’afició als cavalls, vestigis arqueològics com el Castell de Santa Àgueda, i belles llegendes que han estat transmeses oralment. L’any 1287 Alfonso III va conquistar Menorca per a la corona d’Aragó, exterminant la població de religió musulmana per substituir-la per colons catalans i mallorquins. Els fets més tràgics (després de la sagnant reconquesta) de la història de Menorca es produeixen al segle XVI, amb el saqueig de Maó (1535) pel pirata turc Barbarroja i, en major mesura si cap, el de Ciutadella per Piali, pirata turc també, en 1558. El 9 de Juliol d’aquest any els assaltants, després de més d’una setmana de setge, van aconseguir obrir una bretxa en la muralles de Ciutadella. La matança i destrucció de la ciutat es recullen el document anomenat “Acta de Constantinoble”. Més de 3.500 ciutadellencs van ser presos com a esclaus. Francesos i anglesos es van alternar en el domini de la illa des de la primera ocupació anglesa en 1708, fins a la signatura del tractat d’Amiens en 1802, pel qual Gran Bretanya retorna Menorca a Espanya. Aquestes dominacions han deixat evidents petjades en l’arquitectura, el llenguatge, i fins i tot en el caràcter dels menorquins. El fort de Marlborough, as Castell, o la casa de Lady Hamilton, amant de Lord Nelson, són visites recomanades, així com la fortalesa de la mola (fortalesa d’Isabel II) en la bocana del port de Maó.