A finals de maig o primers de juny, les servioles, lechas, peixos llimona o medregales (seriola dumerili) s’acosten a la costa de Menorca, per reunir-se en grups més o menys grans amb l’objectiu de fresar. Tradicionalment els pescadors professionals menorquins han perseguit a aquests grans predadors amb unes xarxes especials (soltes) d’uns deu metres d’altura, que es calen en les zones on els esmentats peixos tenen tendència a reunir-se. Aquestes solen ser relleus de roca sobre una praderia de posidònia, o les proximitats d’algun derelicte.

Els pescadors esportius les pescaven fins fa molt poc amb un rodet artesanal (el node) muntat directament sobre l’embarcació (que era sempre el típic llaüt), en què es enrrollaba la corda de cànem (i més modernament  niló del 120 140) . Com esquer s’utilitzava sovint el peix agulla, la sípia i també el calamar, frescos però sempre morts. S’utilitzava un plom de 1000 o 1500 grams, lligat directament al llinya, que acabava també, quan es recollia la línia, enrotllat en el node. Amb aquest sistema de pesca tan poc sofisticat, no hi havia més d’esperar la picada i, quan el peix es calava, accelerar el motor fins a fer surar el gran peix, mig mort a la superfície, moment en què es començava a girar l’enorme rodet , que no disposava normalment de fre, fins cobrar la peça.

Avui dia, els peixos són més llestos (com se sol dir), i resulta difícil enganyar-los amb un niló que serviria per remolcar una embarcació, a més que resulta poc esportiu. Nosaltres utilitzem llinya del 0,60 en els últims metres del nostre rodet de mesura 8000 (Hart One o Shimano Stella), i 350 metres de dyneema de 0’35 mm. Així ens assegurem una lluita esportiva i divertida, tot i que encara amb gairebé totes les opcions de sortir victoriosos, encara amb sirviolas de fins a 43 quilograms de pes. Utilitzem un plom de 400 grams, i com a esquer una sípia molt fresca.